Conferència de Ramon Pinyol i Torrents sobre els textos de les Passions

img_1372Com a activitat principal de la Jornada 2016 del Centre d’Estudis Passionarium, el divendres 25 de novembre de 2016 va tenir lloc a la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat la xerrada Tradició, renovació i modernitat als textos de les Passions, a càrrec de Ramon Pinyol i Torrents, Professor de la UVic-UCC i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

La Jornada 2016 del Centre d’Estudis va congregar representants de les diferents Passions que hi participen, amb els respectius Presidents al capdavant; les autoritats municipals olesanes com a amfitriones de l’acte —el Regidor de Cultura, Xavier Rota, i l’Alcaldessa, Pilar Puimedon—; i una bona quantitat de persones interessades en el tema tractat.

img_1371Pere Quer, President del Centre d’Estudis, obrí l’acte presentant el tema i el conferenciant. Va explicar que en les Jornades anteriors s’havien tractat qüestions més relacionades amb les dimensions culturals i socials del fet passionístic i que en aquesta ocasió s’havia optat per una temàtica més teatral. Va explicar que els textos de les Passions actuals són tots ells forjats entre els anys 40 i 60, cosa que vol dir que al llarg d’aquelles dues dècades totes les Passions van sentir la necessitat de renovar els textos (en alguns casos més d’un cop) i, de retruc, els espectacles. Per això el Centre d’Estudis havia demanat a Pinyol que parlés d’aquest moment, quin resultat havia produït i quines característiques havia tingut a les diferents Passions. Pinyol és un estudiós de la literatura dels segles XIX i XX, Director de la Càtedra Jacint Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic, impulsor de la recerca a les comarques montserratines i ha dedicat algunes de les seves publicacions al teatre religiós i a les Passions.

Pinyol va iniciar la xerrada explicant les dificultats que ofereix a l’investigador el tema de les Passions i va exhortar les entitats presents i les autoritats a digitalitzar extensivament els fons de premsa local i oferir els textos de les Passions a l’accés dels investgadors. A continuació féu un breu repàs als orígens de les representacions passionístiques i a la seva important significació cultural i identitària per a les poblacions que en conserven. En aquest repàs s’entretingué en els aspectes més rellevants de l’època de les prohibicions eclesiàstiques (de finals del segle XVIII fins als anys 30 del segle XX) i situà molt bé la mesura de com el teatre passionístic fou castigat per haver quedat fora del control de l’Església, amb exemples sobretot relacionats amb els casos de diverses poblacions catalanes.

Després va explicar que l’Església havia fomentat el Teatre Catòlic com a resposta al teatre popular de temàtica religiosa (tractat curiosament com a teatre ‘profà’) i després mostrà com cap al tombant de segle i fins als anys 20 hi havia hagut un moviment de renovació d’aquest Teatre Catòlic —els ressons del qual van arribar a Catalunya— i és ben plausible que els principis d’aquesta renovació arribessin clarament a les localitats que en aquell moment mantenien Passions. Aquesta renovada visió del teatre per part dels moviments catòlics va influir en les intencions de les Passions de refer el text de Fra Antoni de Sant Jeroni, ja molt desfasat. Pinyol va tancar la seva xerrada fent un repàs de com havia anat el procés a cada una de les localitats (Cervera, Ulldecona, Esparreguera i Olesa de Montserrat) i donant la seva visió de quines eren les característiques distintives de cada una de les Passions.

img_1370Un cop acabada la intervenció de Ramon Pinyol, va haver-hi alguns comentaris per part del públic assistent i, finalment, l’Alcaldessa d’Olesa de Montserrat, Pilar Puimedon, va cloure l’acte i la Jornada 2016 del Centre d’Estudis demanant als investigadors allà presents —i, sobretot, a Pinyol— que perseverin en l’estudi de les Passions i en tots aquests aspectes que ens il·lustren sobre el valor dels béns culturals compartits per les localitats passionistes i els va oferir el seu suport.

img_1368La Jornada fou organitzada pel Centre d’Estudis Passionarium i comptava amb el suport de les Passions de Cervera, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Ulldecona i amb el patrocini de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i de la Diputació de Barcelona.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *