La Jornada Passionarium 2026 va aplegar el passat 26 d’abril un centenar de persones a La Passió d’Olesa per descobrir com era i com sonava la música de l’espectacle a l’antic Teatre Principal, a cavall entre els segles XIX i XX. Sam Carrique, president de Passionarium, va donar la benvinguda als i les assistents i va conduir l’espai de xerrada-col·loqui de la primera part de l’acte. En aquest col·loqui, Xavier Rota va oferir un context històric de l’Olesa de l’època, mentre que Jaume Monné va posar de relleu la descoberta casual d’unes partitures de la música de La Passió d’Olesa d’aquest antic teatre, estrenat el 1847, i va glossar els diferents mestres -alguns d’ells avantpassats seus-, que van crear i dirigir música per a La Passió d’Olesa a les darreries del segle XIX i el primer terç del segle XX. Pere Quer va ser l’encarregat, per la seva part, d’aportar el context passionístic i fer notar la singularitat que era que un poble com l’Olesa del s.XIX es dotés d’un teatre tan gran i modern com va ser el Teatre Principal per aquella època. L’actuació de l’Orquestra de corda de l’Escola Municipal de Música d’Olesa de Montserrat van posar punt final a la jornada.
Una primera part sobre el context històric i les partitures trobades
Aquesta singularitat del Teatre Principal va ser també comentada per Rota, que va posar igualment l’accent en l’excepcionalitat de la democratització de la cultura. En el seu repàs del context en què es va construir el teatre, va recordar que Olesa de Montserrat era un municipi amb una població molt agrícola i rural, i que tot just feia uns pocs anys que s’havia deixat de dependre de l’abadia de Montserrat.
Monné, per la seva banda, va centrar-se en els aspectes musicals, tot i que per situar millor el context del teatre, va recordar que diferents famílies olesanes el van finançar.
“El 1847 s’estrena La Passió dins del teatre i molt probablement Blanc [Bartolomeu] va rebre l’encàrrec de la música perquè era l’organista de la parròquia”, va apuntar Monné. La descoberta de les partitures de la música de La Passió d’Olesa a l’antic Teatre Principal es va fer en una casa particular. Totes les partitures trobades es van analitzar i se’n van poder agrupar fins a “vuit jocs complerts de tots els instruments, orquestra i cor”, va assenyalar Monné. Un altre aspecte destacat de la música de La Passió del Teatre Principal és que se’n van protegir els drets legals a la Biblioteca Nacional d’Espanya, segurament uns anys més tard de l’estrena, segons que va explicar.
Un moment de la Jornada Passionarium 2026 
Actuació de l’Orquestra de corda de l’Escola Municipal de Música d’Olesa de Montserrat 
Un moment de la Jornada Passionarium 2026
Monné va prosseguir la seva explicació repassant els autors de les músiques que es feien servir. “La música que s’interpretava a La Passió d’aquella època”, va assenyalar, “és de diferents autors. Blanc i altres músics locals de l’època, als quals se’n van anar afegint durant el temps”. El primer cos de partitures trobat no parla d’autors, però més endavant, ”en un opuscle”, sí que se’n citen: Bartolomeu Blanc, Pau Cortada, Salvador Forés, Josep Pujol i una altre home no identificat de Terrassa. Més endavant, s’hi sumen altres autors com Feliu Monné i Antoni Pérez Moya. Les funcions també contenien, en l’apartat musical, adaptacions de partitures d’autors internacionals consagrats.
Pere Quer, amb una visió més centrada sobre La Passió d’Olesa, va fer èmfasi en modernitat que suposava, en aquell moment històric, la construcció d’un teatre com el Principal en una localitat com Olesa, i va fer ressaltar que la “vocació de modernitat es manté 200 anys després”.
El final de la Jornada va venir acompanyat d’algunes dades curioses, com el fet que el Teatre Principal era també modern a nivell tècnic, i es va recordar l’anècdota del plet amb Esparreguera per la música el 1884: Olesa va vendre la música a Esparreguera i una estona després se’n va desdir i la va anar al recuperar.
Una segona part musical
En la segona part de la Jornada Passionarium 2026, la música va ser la protagonista. L’Orquestra de corda de l’Escola Municipal de Música d’Olesa de Montserrat, dirigida per Ester Amorós i acompanyada d’un cor, van interpretar dues partitures de les que foren trobades casualment amb la música del Teatre Principal. En concret, que es va obrir amb una peça de Vivaldi, van sonar les partitures del s.XIX dels quadres de l’Entrada de Jerusalem i de la Resurrecció.
Un moment de la Jornada Passionarium 2026 
Un moment de la Jornada Passionarium 2026 
Actuació de l’Orquestra de corda de l’Escola Municipal de Música d’Olesa de Montserrat
